El segon és un cert cansament acumulat en veure que la precarietat amb la qual el sector cultural sembla condemnat a conviure, lluny d’esvair-se, cada cop es fa més evident i estesa. Som testimonis de primera mà que el gran dinamisme cultural de la ciutat es deu més a l’entusiasme i esforç d’uns quants activistes apassionats que no pas al resultat d’unes polítiques públiques o el suport institucional. Encara avui, el reconeixement de l’aportació de la cultura a la societat és escàs.
També volem aprofitar aquestes paraules per agrair-vos, una vegada més, la vostra confiança en butxaca. Els lectors sou els que heu donat sentit a la nostra tasca i, des del primer dia, hem pogut constatar que els que ens seguíeu éreu molts. Hem notat en nombroses ocasions la vostra complicitat i us heu mostrat exigents quan heu cregut que ho hauríem pogut fer millor. Gràcies!

volia dir mig, no mix

Riudoms és una ciutat amb un passat esplèndid i que ha sabut renovar la seva imatge arquitectònica, urbana d’una manera envejable. És com una segona casa, per a mi. Allí anava als balls de festa major i, tot recordant Joaquim Ruyra i els seus balls d’envelat pensava que, qui sap, si la meva companya de vida no hauria estat riudomenca (al final va ser de Reus). Li tinc un apreci i una estimació considerable. Però que un llanci un «estirabot» una «boutada» no ha de ser entès com una crítica ferotge si no com una reflexió en veu alta perquè s’en faci ús. I entenc que, com diuen «una flor no fa estiu» i que els riudomencs hauran acceptat amb esportivitat aquest crítica, sabent que la propera vegada que vagi a presentar un llibre, jo o qualsevol altre, n’estic segur, sabran valorar degudament aquell esforç i aquell interés de «fer cultura» a la capital o al més petit llogaret català. Que Riudoms compti amb escriptors, amb gent de la cultura com tu, amb projecció internacional o en Ramón Margalef, dinamitzador cultural, agitador de la cultura, amb un centre d’estudis i amb un nombre considerable de fills il·lustres ja dona prou mostra d’un teixit cultural ric. Però que, d’agitadors culturals, mai no en faltin: sovint són aquells (jo mateix) que ens permeten reconsiderar les coses, advertir que tot pot fer-se d’una manera diferent i, potser, millor. Agraït per l’aportació